ENCASA explora, des d’una perspectiva historiogràfica, etnogràfica i prospectiva, la construcció de la llar en nous entorns adaptats i amb suport per a persones grans – o el que alguns autors han definit com a «entorns no familiars amb caràcter de llar a la comunitat» (Peace & Holland, 2001). Aquestes Innovacions Residencials per a l’Envelliment a Casa (IRECs) són alternatives a viure a casa i a les residències tradicionals, dissenyades per permetre que les persones grans visquin com si fossin a casa seva, és a dir, dins d’una comunitat, amb el suport i l’atenció necessaris, alhora que mantenen la seva independència. Les IRECs donen resposta a les crisis urbanes, mediambientals i d’atenció actuals.
ENCASA cobreix un buit en l’estudi de les innovacions residencials per a la gent gran a Espanya.
En primer lloc, proporcionarà una definició dels IREC a Espanya basada en el seu desenvolupament històric i una comparació amb el context internacional. Això permetrà identificar les continuïtats i discontinuïtats —tant històriques com geogràfiques— entre els models nacionals i internacionals, i comprendre els diferents conceptes de llar i envelliment que s’integren en el seu disseny comunitari, arquitectònic i relacionat amb l’atenció.
En segon lloc, ENCASA aportarà coneixements sobre les maneres en què es crea una sensació de llar dins dels IREC, un aspecte definidor que també és fonamental per a la desinstitucionalització de l’atenció. Ens permetrà entendre en quin sentit i com aquestes innovacions faciliten l’envelliment a casa o com si es fos a casa; per a qui és així i per a qui no; com canvia això al llarg del procés d’envelliment; i quin paper juguen les condicions socials dels residents —particularment factors com el gènere, la classe i l’estatut migratori—, com també el disseny de les seves infraestructures arquitectòniques, socials i d’atenció. A més de la perspectiva interseccional i longitudinal, ENCASA aborda la construcció de la llar com una pràctica profundament humana en la qual l’arquitectura dels edificis, dels objectes i dels altres éssers amb qui convivim —animals (mascotes), plantes, etc.— hi té un paper. Comprendre com es configura l’atenció en aquests entorns és un dels resultats esperats, però no l’únic. A diferència d’altres estudis, també examinem com es construeixen la comunitat i la vellesa en aquests entorns, dos aspectes que també són clau per a fer casa a la vellesa.
Finalment, ENCASA ens permetrà repensar els entorns d’atenció del futur mitjançant una metodologia basada en l’etnografia del disseny i el disseny participatiu i inclusiu dels futurs entorns residencials en un context de canvi demogràfic. L’objectiu és qüestionar les suposicions actuals sobre el futur de l’envelliment per tal d’experimentar amb dissenys residencials que permetin maneres alternatives d’envellir (bé) mentre es rep atenció a casa.
ENCASA proporcionarà informació accessible i rigorosa sobre aquestes innovacions residencials perquè el públic pugui prendre decisions informades sobre aquests nous models. També promourà la formació professional, facilitant la millora dels entorns residencials i la seva adaptabilitat a perfils més diversos. Finalment, influirà en les polítiques de desinstitucionalització, proporcionant dades clau per enfortir els IREC i proposar millores que els facin accessibles i inclusius.
Foto: Signe L Yndgegein (amb permís)
