Isabeau Ottolini

Isabeau Ottolini va completar el seu doctorat a CareNet (UOC) el 2026 amb la tesi titulada «Reimagining Wildfire Risk Communication from a wildfire-prone territory. An ethnographic engagement with Pego Viu in the País Valencià, Spain». Aquesta investigació es va desenvolupar dins del marc de PyroLife ITN, una xarxa internacional de formació en gestió integral del foc finançada pel programa europeu H2020 Marie Skłodowska-Curie. A través de PyroLife, va col·laborar amb investigadorxs i professionals dels àmbits de la comunicació, la sociologia, la geografia, l’ecologia i la gestió dels incendis forestals. A més, va fer estades de recerca a la National Fire Protection Association (NFPA, EUA), l’European Forest Institute (EFI, Alemanya) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC, Espanya). Aquestes experiències li van permetre contribuir a la investigació i a la seua divulgació a través de formats i espais diversos, traspassant les fronteres disciplinàries i sectorials i connectant el treball acadèmic amb la pràctica i les realitats territorials al voltant dels incendis forestals. 

Amb una formació acadèmica en Ciències Ambientals (UNED, Espanya) i Ciències Socials (WUR, Països Baixos, i Recartografías-UV, Espanya), Isabeau treballa en la intersecció entre la sociologia crítica i les ciències ambientals. Les seues investigacions anteriors han abordat la prevenció d’incendis forestals mitjançant l’educació ambiental a Alacant, els conflictes al voltant del llop a Astúries, així com els conflictes per l’aigua i el despoblament rural a l’Aragó. També ha treballat per a les ONG Euromontana i Entretantos en la mitigació i adaptación al canvi climàtic del pastoralisme, en el marc dels projectes europeus LIFE Oreka Mendian i LIFE LiveAdapt.

Com a sociòloga ambiental, Isabeau explora les relacions complexes entre les persones i la natura als territoris rurals, amb el foc i el pastoralisme com a temes transversals, i l’activisme i l’esperança com a elements clau per a la transformació social. Des d’una perspectiva crítica i situada, aborda qüestions socioambientals mitjançant metodologies participatives i etnogràfiques, i co-crea coneixement amb les persones que habiten els territoris per contribuir a construir entorns rurals més sostenibles, resilients i vius. En particular, el seu treball busca alimentar l’esperança col·lectiva, connectar la investigació amb la pràctica, posar en diàleg disciplines, sectors i cosmovisions, i avançar cap a la justícia socioambiental.

Més enllà de l’àmbit acadèmic, Isabeau també és pastora a les muntanyes mediterrànies. A través del treball directe amb els animals, les plantes i la terra, reivindica la sobirania alimentària, les formes de vida pastorals i els bens comunals, i situa així el seu compromís amb els territoris rurals en les realitats quotidianes del treball amb el món més-que-humà. En el marc de l’Any Internacional de les Pastures i Pastorxs de la FAO (IYRP 2026), també forma part de l’Escola Interregional de Joves Pastorxs de la ILC 2026, on contribueix a enfortir la governança local i l’acció col·lectiva al voltant del pastoralisme. Així mateix, participa activament en iniciatives de defensa i custòdia del territori al País Valencià, entre les quals hi ha Pego Viu i Recartografías, on connecta la investigació, l’acció col·lectiva i els enfocaments participatius per a la governança local del territori i dels desastres.

A través d’aquestes experiències diverses, busca posar la investigació en diàleg amb les pràctiques quotidianes, les lluites i les esperances de les persones que cuiden i defensen els territoris rurals.