Tot i que formar part del col·lectiu LGTBIQ+ no implica automàticament un problema de salut mental, nombrosos estudis han documentat com l’LGTBI-fòbia, la discriminació estructural i la manca de reconeixement social generen un impacte directe i profund en el benestar psicoemocional de les persones. Segons diferents informes (Mental Health Foundation, The Trevor Project, entre d’altres): La meitat de les persones LGTBIQ+ ha patit depressió i un 60% ha experimentat episodios d’ansietat:
– Gairebé el 40% de les persones joves LGTBIQ+ ha pensat seriosament en el suïcidi, i
una de cada vuit ha intentat posar-hi fi.
– Entre les persones trans i no-binàries, prop de la meitat ha considerat acabar amb la
seva vida.
Aquest malestar es veu agreujat per un accés desigual i sovint discriminatori als serveis de salut mental. Un 12% del col·lectiu afirma haver rebut un tracte estigmatitzant per part de professionals sanitaris, i un 14% evita demanar ajuda per por a ser rebutjat. Això evidencia uma greu manca de competències i d’enfocaments respectuosos dins els serveis, encara marcats per una mirada cisheteronormativa i patologitzant.
A Catalunya, els serveis de salut mental comunitària —com els Espais Situa’t impulsats per Salut Mental Catalunya— atenen cada any més de 2.700 persones, però només un 4% de les atencions identifiquen com a LGTBIQ+, una xifra que posa de manifest una clara invisibilització estructural dins dels circuits d’atenció. Aquesta absència no es pot atribuir a una manca de necessitats, sinó a una desconnexió profunda entre els serveis i les realitats LGTBIQ+, que cal revertir amb responsabilitat institucional.
Davant d’aquesta situació el projecte planteja elaborar una diagnosi participativa de les necessitats del col·lectiu en matèria de salut mental, amb una mirada interseccional
