Els incendis forestals estan empitjorant globalment, i la comunicació del risc d’incendi és una eina clau dins del camp més ampli de la governança dels incendis forestals a fi de fomentar conductes de reducció i preparació del risc. No obstant això, des de les institucions la comunicació del risc d’incendi forestal sol ser tecnocràtica, conductista i de dalt a baix, sense connectar amb les realitats viscudes, els coneixements i les necessitats de la població local. Aquesta tesi reexamina i reimagina críticament la comunicació sobre els incendis forestals, centrant i visibilitzant les perspectives singulars de Pego Viu, una iniciativa de custòdia i defensa del territori al País Valencià.
Basada en un treball d’inspiració etnogràfica amb Pego Viu entre el 2021 i el 2024, que va incloure entrevistes, grups focals, converses informals i observació participant, la recerca posa en primer pla els seus coneixements situats i les experiències viscudes, alhora que integra la meua pròpia posicionalitat com a investigadora, habitant i voluntària.
Els resultats revelen tres aportacions claus. En primer lloc, la comunicació institucional del risc és percebuda com a desempoderadora i reduccionista, amb múltiples conseqüències negatives per als habitants locals. En segon lloc, Pego Viu aborda els incendis d’una manera holística, relacional i situada que qüestiona els marcs tecnocràtics, desafia les jerarquies epistèmiques i reafirma l’agència local. Mitjançant la seua custòdia i defensa del territori, entreteixeix resistència, identitat, territori, dol, esperança, cura i acció col·lectiva.
En tercer lloc, Pego Viu revela cinc “més enllà” per a repensar la comunicació sobre els incendis: més enllà de la comunicació com a eina de transmissió d’informació; més enllà dels incendis com a risc aïllat que cal resoldre; més enllà de la població com a receptora passiva; més enllà de la governança tecnocràtica dels incendis, i més enllà del futur conegut. Conjuntament, aquests “més enllà” ofereixen una proposta arrelada per a reimaginar altres maneres de comunicar, relacionar-nos i conviure amb els incendis, alimenten la nostra imaginació col·lectiva i ens recorden que ja s’estan construint futurs més esperançadors des dels territoris amb incendis recurrents.
