CareNet explora la transformació de les cures, el benestar i la salut en l’actual context de desinstitucionalització i de canvi sociodemogràfic, tecnològic i ambiental. Estudiem el paper de les infraestructures comunitàries, com les xarxes de suport, els cohabitatges i les comunitats de cures; de les infraestructures tecnològiques, com les plataformes digitals, la intel·ligència artificial i la robòtica assistencial; i de les infraestructures urbanes i ambientals, com els entorns accessibles, amigables i terapèutics. Quines formes de cura, benestar i salut promouen? A qui beneficien i qui en pot quedar exclòs?
A través de l’estudi d’aquestes infraestructures, volem fer visibles els diferents sabers -experts, tècnics i basats en l’experiència- que contribueixen a definir els nous models de benestar. També analitzem com es defineix, es valora i s’organitza la cura, i com s’experimenten l’edat, el gènere, la vellesa, la discapacitat, la malaltia, la vida i la mort.
Des d’un compromís amb la justícia social i epistèmica, i en col·laboració amb els col·lectius i professionals implicats, participem en el disseny d’infraestructures, polítiques i pràctiques que contribueixin a fer efectiu el dret a unes cures dignes, tant per a les persones cuidades com per a les cuidadores.
Estudiem les transformacions de les societats envellides del nord global i les noves infraestructures comunitàries, tecnològiques i urbanes que sorgeixen per donar resposta als seus principals reptes. Aquesta sublínia aborda la digitalització i l’automatització de les cures, la connectivitat i el suport social; els nous entorns assistencials, comunitaris i residencials per a les persones grans; l’envelliment urbà i les noves formes d’urbanisme adaptades a una societat més longeva; i les relacions multiespècie i les aproximacions no antropocèntriques a l’envelliment. Adoptem una mirada crítica sobre les categories que s’utilitzen per comprendre i orientar les intervencions sobre la vellesa. Ens preguntem com conceptes com envelliment actiu o saludable, tercera i quarta edat, fragilitat, dependència, vulnerabilitat o soledat configuren les formes contemporànies d’envellir i quins efectes tenen sobre les persones i els seus entorns.
Estudiem com es produeix i es gestiona el patiment mental, posant el focus en les alternatives a la institucionalització i en les pràctiques d’autonomia relacional i cura col·lectiva. Ens interessa fer visibles les causes estructurals i sistèmiques que produeixen patiments evitables i analitzar les dificultats per donar-hi resposta més enllà dels models hospitalocèntrics o ambulatoris de la xarxa de salut mental. Participem en projectes orientats a l’assessorament de polítiques públiques innovadores i a l’ampliació de models col·laboratius en els recursos de la xarxa formal de salut mental. També ens interessa el coneixement produït pel moviment boig i la seva contribució a unes pràctiques i polítiques més atentes a l’experiència de les persones afectades i a la justícia epistèmica. La nostra recerca en aquest àmbit se centra en tres eixos principals: la gestió col·laborativa del patiment mental i del tractament; les relacions entre cures, gènere i salut mental; i les narratives d’aflicció i els mons locals.
Estudiem les formes socials i culturals de producció de la discapacitat, així com les respostes i els coneixements generats per col·lectius que reivindiquen la diversitat de les seves experiències i corporalitats com una eina de transformació social. Posem un èmfasi especial en els sabers que neixen d’aquestes experiències i en la seva capacitat per qüestionar les formes dominants de produir coneixement. També treballem en el desenvolupament de pràctiques de participació, el redisseny de serveis de cura i suport mutu, i la creació d’ajudes tècniques i infraestructures urbanes no capacitistes. La nostra recerca en aquest àmbit gira entorn de tres eixos: vida independent; epistemologies sensorials i producció de coneixement; i disseny universal i infraestructures tècniques i urbanes.
Explorem les dimensions socials, culturals i materials de les transicions vinculades a les malalties avançades i al final de la vida. La nostra recerca en aquest àmbit se centra en tres eixos principals: les dimensions socials i tecnològiques del final de vida, estudiant com les tecnologies i les xarxes comunitàries intervenen en les cures pal·liatives i terminals; la cronicitat i la mediació material, analitzant els objectes i les infraestructures que sostenen la vida quotidiana en situacions de malaltia avançada; i la memorialització i les cultures de la mort, explorant com les societats contemporànies gestionen el dol i el record mitjançant pràctiques materials i digitals.