CareNet explora la transformació de les cures, el benestar i la salut en l’actual context de desinstitucionalització i canvi socio-demogràfic, tecnològic i ambiental. Estudiem el paper que tenen infraestructures comunitàries com xarxes de suport, cohabitatges, comunitats de cures; infraestructures tecnològiques com plataformes digitals, IA, robòtica assistencial; i infraestructures urbanes i ambientals con entorns accessibles, amigables i terapèutics. ¿Quines formes de cura, benestar i salut promouen? ¿Per a qui i per a qui no? A través de l’estudi d’aquestes infrastructures volem fer visible i transformar els sabers (experts, encarnats, tècnics) que estan definint els nous models de benestar; la manera com es defineix, valoritza i organitza la cura; així com la construcció i l’experiència de l’edat, el gènere, la vellesa, la dis/capacitat, la malaltia, la vida i la mort. Dins d’un marc de justícia epistèmica i social, i amb els col·lectius i professionals implicats, participem en el disseny d’infraestructures, polítiques i pràctiques per fer efectiu el dret a unes cures dignes, tant per les persones cuidades com per les cuidadores.
Estudiem les transformacions de les societats envellides del nort global i les noves infraestructures comunitàries, tecnològiques i urbanes que sorgeixen per donar resposta als seus principals reptes. Aquesta sublinia de recerca aborda aspectes com: a) la digitalizació y automatizació de les cures, la connectivitat i el suport social; b) els nous entorns asistencials, comunitàris i residencials per a la gent gran; c) l'envelliment urbà i les noves formes d’urbanisme d’edat avançada i d) les relacions multiespècie en la vellesa i les aproximacions no antropocèntriques a l’envelliment. Ens aproximem al coneixement i les formes d'intervenció sobre la vellesa de manera no innocent: preguntant-nos com constructes com envelliment actiu/saludable, tercera i quarta edat, fragilitat, dependència, vulnerabilitat o soledat estan configurant les formes d'envellir contemporàneas i quins efectes tenenen en les persones i els seus entorns.
Estudiem les formes de producció i gestió del patiment mental posant el focus en les alternatives a la institucionalització i en les pràctiques d’autonomia relacional i cura col·lectives. Ens interessa visibilitzar les causes estructurals i sistèmiques que produeixen patiments evitables, analitzar les dificultats socials per donar-hi resposta més enllà del models hospitalocèntrics o ambulatoris presents a la xarxa de salut mental. Participem en projectes i contractes orientats a l’assessorament de polítiques públiques innovadores en salut mental; projectes que permeten escalar models col·laboratius en recursos existents de la xarxa formal de salut mental. Al seu torn ens interessen l’impacte de les produccions epistemològiques del moviment boig i tenim interès en produir un coneixement que faciliti una major justícia epistèmica. La nostra recerca en aquest àmbit se centra en tres eixos principals: a) Gestió col·laborativa del patiment mental i del tractament; b) Cures, gènere i salut mental; c) Narratives d’aflicció i mons locals
Estudiem les formes socials i culturals de la producció de la dis-capacitació, així com les contestacions i les epistemologies encarnades de diferents col·lectius que reivindiquen la seva experiència i corporeïtat diversa com a eina de transformació social. Posem una particular èmfasi en com l’activació d’aquest processos encarnats implica explorar i reivindicar sabers perifèrics i pràcties epistèmiques alternatives, articular pràctiques de participació, (re)dissenyar serveis de cures i suport mutu, així com d’ajudes tècniques i infraestructures urbanes no capacitistes. La nostra recerca en aquest àmbit gira entorn a tres eixos de recerca: a) Vida independent; b) Epistemologies sensorials i producció de coneixement; c)Disseny universal, infraestructures tècniques i urbanes.
Explorem les dimensions socials, culturals i materials de les transicions vinculades a les malalties avançades i el final de la vida. La nostra recerca en aquest àmbit se centra en tres eixos principals: a) Dimensions socials i tecnològiques del final de vida, estudiant com la tecnologia i les xarxes comunitàries intervenen en la cura pal·liativa i terminal; b) Cronicitat i mediació material, analitzant els objectes i les infraestructures que sostenen la vida quotidiana en situacions de malaltia avançada; c) Memorialització i cultures de la mort, explorant com les societats contemporànies gestionen el dol i el record a través de pràctiques materials i digitals.